La memòria democràtica ha guanyat presència políticament, socialment i institucionalment a Europa, Espanya i Catalunya, amb lleis i organismes fomentant la veritat, justícia i reparació. No obstant això, l’autocomplaença i la inèrcia amenacen la seva efectivitat i transformació, urgint una revisió crítica dels discursos i pràctiques. Els judicis no realitzats en Espanya impliquen que encara hi ha demandes pendents, però la reparació i justícia han d’adaptar-se a l’actualitat. A més, cal evitar la importació acrítica de models externs i ampliar els consensos polítics, especialment davant l’ascens de l’extrema dreta. Fenòmens com el “terraplanisme memorialístic” evidencien l’ús inexacte de la memòria com a arma política. Finalment, la memòria ha de ser multidisciplinària i crítica per mantenir el seu potencial emancipador i la seva utilitat social en el futur.
Leer noticia completa en El Pais.