Històries Oblidades i La Saviesa Perduda: La Nostàlgia del Coneixement en el Present

En una època de sequera, un jardiner italià que implorava per aigua va rebre del cel una tempesta, originant el proverbi “S’intende acqua, non tempestà». Aquesta anècdota forma part del compendi «Menagiana» de Gilles Ménage, publicat el 1694 i representatiu del gènere literari dels «anàs», col·leccions de màximes, anècdotes i observacions satíriques dels segles XVII i XVIII. Aquests volums, sovint humorístics i crítics amb la societat de l’època, es consideraven una reversió de les màximes morals més solemnes. «Menagiana» inclou diverses històries i comentaris enginyosos sobre figures històriques com Joana d’Arc, il·lustrant com la literatura utilitzava l’humor i el sarcasme per qüestionar normatives socials. Tot i ser menys coneguts avui, aquests «anàs» van tenir una rica tradició, i en algun cas, com el britànic, van superar als francesos en enginy i crítica social.

Leer noticia completa en El Pais.